20/08/2024

Ara que els banquers centrals de tot el món es reuneixen a la localitat estatunidenca de Jackson Hole per al simposi anual de la Reserva Federal, podran dir amb alleugeriment que les dinàmiques de la inflació global semblen haver girat a favor seu.

Encara que és prematur cantar victòria, el fet cert és que el temor inflacionista que havia dominat el debat sobre la política monetària des que els preus es van començar a disparar durant la pandèmia ha desaparegut en bona mesura. La inflació pot no estar encara en l'objectiu del 2%, però hi és a prop i va en la direcció correcta.

Aquest optimisme sobre la inflació es va veure validat la setmana passada per la dada de l'IPC estatunidenc del mes de juliol, que va sorprendre lleugerament a la baixa i confirma en termes generals la trajectòria positiva de desinflació.

Els preus en altres economies avançades també van ser encoratjadors. D'aquesta manera, al Regne Unit, la inflació del juliol també va sorprendre a la baixa i la taxa subjacent es va situar en el 3,3% interanual. Especialment ben rebuda va ser la dada de la inflació de serveis, que es va moderar des del 5,7 al 5,2%, força per sota de les previsions del mercat.

A la zona euro, els detalls de l'IPC del juliol per als principals països no van ser tan encoratjadors i, en general, van mostrar un cert estancament dels preus. Tanmateix, hi ha indicis de desinflació futura, derivats d'unes pressions salarials més baixes.

En definitiva, el panorama per a la inflació mundial s'ha tornat més benigne. Hi continua havent focus de pressions persistents sobre els preus, però una reacceleració significativa de la inflació sembla un risc limitat en aquests moments. De fet, les tendències deflacionistes a la Xina podrien reduir encara més les pressions sobre els preus mundials.

Tanmateix, a mesura que disminueixen les preocupacions sobre la inflació, l'atenció dels inversors s'està desplaçant cap al creixement econòmic. Als Estats Units, les sòlides vendes detallistes de la setmana passada, combinades amb una sorpresa a la baixa en les sol·licituds inicials de subsidis per desocupació, van continuar alleujant les preocupacions sobre un potencial enfonsament de la demanda a l'altre costat de l'Atlàntic. És evident que el creixement s'està moderant des de nivells molt elevats, però l'activitat segueix sent sòlida i no s'està contraient. No obstant això, el panorama per al creixement global és més complex. A la zona euro, el producte interior brut va créixer un 0,3% durant el segon trimestre de l'any, cosa que confirma una certa recuperació de l'activitat després d'un any i mig d'estancament, encara que amb senyals que no permeten gaire optimisme pel que fa a la sostenibilitat del creixement. De fet, els indicadors avançats van continuar mostrant un deteriorament de la confiança dels agents econòmics.

Encara més preocupant és la situació a la Xina, on les dades macroeconòmiques del mes de juliol van confirmar el que ja era un secret a veus: l'economia del gegant asiàtic continua immersa en una crisi de demanda i experimenta una tendència a un estalvi més elevat i a salaris i preus més baixos. Més concretament, els préstecs a l'economia real es van contreure per primera vegada en 19 anys. Mentrestant, la producció industrial es va desaccelerar, la contracció de la inversió immobiliària es va agreujar i el creixement de les vendes detallistes es va mantenir per sota del 3% interanual. I en aquest context, entren en joc els bancs centrals. Ara que la inflació està controlada i el creixement econòmic s'està desaccelerant, sembla convenient una certa flexibilització de la política monetària mundial. De fet, una reducció dels tipus d'interès de referència sembla ser ara el camí clar que cal seguir. En aquest sentit, el simposi de Jackson Hole podrà donar-nos pistes sobre els pròxims moviments dels bancs centrals i els discursos dels màxims responsables de la política monetària mundial seran seguits amb molta atenció per part dels inversors.