Tranquil·litat monetària, inquietud política
Álvaro Manteca, responsable d'Estratègia de Banca Privada de BBVA, ens porta l'anàlisi econòmica de la setmana.
Podcast Module
26/08/2024

Tranquil·litat monetària, inquietud política

L'anàlisi setmanal d'Álvaro Manteca, responsable d'Estratègia de Banca Privada de BBVA
00.00
04:52

26/08/2024

El simposi econòmic de Jackson Hole, que se celebra anualment, és un moment idoni perquè els banquers centrals d'arreu del món reflexionin sobre el panorama econòmic general. Doncs bé, divendres el president de la Fed, Jerome Powell, va reconèixer que aquest panorama és molt més favorable que en cap altre moment de la pandèmia ençà.

Tot i que els participants de l'esdeveniment han estat prudents i s'han estimat més no declarar la victòria sobre la inflació d'una manera contundent, és cert que el temor inflacionista, que ha estat la principal preocupació els darrers anys, en una gran part ja l'hem deixat enrere. En conseqüència, la política monetària mundial ha d'iniciar el cicle de flexibilització, que ens porta a un escenari de tipus d'interès més baixos. Com va dir Powell a Jackson Hole, la direcció del viatge és clara i queda poca incertesa sobre els pròxims passos dels principals bancs centrals: tant la Fed com el BCE retallaran els tipus d'interès 25 punts bàsics el setembre.

El president de la Reserva Federal, a més, ha dit que l'economia estatunidenca continua creixent a un ritme sòlid, fet que ha permès dissipar els recents temors de recessió. El que en realitat ha cridat l'atenció dels inversors, però, ha estat l'èmfasi que ha posat en el refredament del mercat laboral, fet que suggereix que la Fed està disposada a fer el que calgui per impedir una desacceleració econòmica pronunciada. Al capdavall, res del discurs de Powell no ha provocat inquietud en el mercat: ha anunciat una baixada de tipus el setembre, ha deixat la porta oberta a un camí de flexibilització monetària més ràpida si cal i ha avalat l'escenari d'aterratge econòmic suau.

A Europa, tot i que no es dubta del manteniment del cicle de baixades de tipus d'interès, el discurs és una mica diferent i es manté la bel·ligerància contra la inflació. L'economista en cap del Banc Central Europeu, Philip Lane, ha assegurat a Jackson Hole que encara no està assegurat que l'organisme aconsegueixi l'objectiu de reduir la inflació fins al 2%. Arran d'això continuarà sent necessària una política monetària restrictiva. El fet que es percebi que Europa viu una recuperació econòmica en comptes d'una desacceleració i que la taxa de desocupació es mantingui a prop de mínims històrics probablement explica en un cert grau aquesta diferència de discurs entre la Fed i el Banc Central Europeu.

La visibilitat monetària contrasta, però, amb una acusada incertesa política. Als Estats Units la carrera presidencial continua molt renyida. Harris lidera actualment en la mitjana de les enquestes nacionals per 1,5 punts percentuals, però és dins el marge d'error de les enquestes, i alguns indicadors han tornat a inclinar-se recentment a favor de Trump. Tot i que després de la convenció nacional demòcrata Harris pot tenir un cert repunt en les enquestes, la història ens diu que aquesta empenta no durarà més d'unes quantes setmanes. Amb vista als dies vinents, el debat presidencial del 10 de setembre es perfila com un esdeveniment clau.

A Europa és probable que Alemanya i França dominin els titulars polítics. Al país germànic hi ha eleccions regionals a Saxònia i Turíngia l'1 de setembre, i les enquestes suggereixen una derrota per als tres partits que componen el govern federal, cosa que posa pressió addicional sobre la ja feble coalició a Berlín. Mentrestant, a França el president Macron ha començat a consultar els líders polítics per nomenar un nou primer ministre, tasca que es presumeix molt complicada, atesa l'elevada fragmentació en el parlament del país.

I a la política també s'hi afegeix la geopolítica. Durant el cap de setmana Israel ha llançat un atac preventiu sobre posicions de Hezbollah en territori libanès. L'exèrcit d'Israel ha defensat aquesta mesura al·legant que ha descobert que Hezbollah anava a llançar sobre el seu territori coets, míssils i drons, i ha qualificat l'atac com un acte d'autodefensa. Hezbollah ha anunciat el llançament de 320 coets contra almenys 12 posicions i bases militars israelianes.

Fet i fet, la tranquil·litat monetària actual contrasta amb una realitat política i geopolítica que no ens donarà gaire respir les setmanes vinents. Davant aquests esdeveniments, com sempre, aconsellem als nostres clients extremar la diversificació de les inversions i comprometre's amb un horitzó d'inversió de llarg termini.

Esperem que aquest contingut hagi estat del teu interès. Gràcies per escoltar-nos.

Aquest pòdcast està locutat amb l'ajuda d'eines d'intel·ligència artificial.