13/07/2023

Entre les teories dels cicles en podem trobar una de no gaire coneguda, que relaciona l'evolució dels índexs borsaris amb les eleccions presidencials americanes.
Segons aquesta teoria, els anys s'agrupen en quatre categories: anys electorals, anys postelectorals, anys de mitjan mandat i anys preelectorals. També té en compte si el president es presenta a la reelecció o si, per contra, esgota el mandat.

D'acord amb això, els anys preelectorals com l'actual són els millors des d'un punt de vista d'acompliment borsari, sobretot si el president aspira a la reelecció. Una explicació d'aquest resultat és que els polítics intenten evitar tant com poden una recessió econòmica, que els limitaria sensiblement les probabilitats de ser elegits, motiu pel qual tenen tendència a injectar estímuls en l'economia.
Els anys electorals també solen ser anys positius per a la borsa, però amb menys consistència. Per contra, els anys postelectorals i l'anomenat any de mitjan mandat són els que tenen més mal acompliment borsari.

En el gràfic adjunt, elaborat per Oppenheimer, hi podem apreciar l'evolució mitjana de l'índex S&P-500, des de 1929, en els cicles electorals de primer mandat (línia blava). La línia vermella puntejada mostra l'acompliment de l'índex en el cicle presidencial actual. Ara com ara sembla que s'ajusta amb prou precisió a la norma històrica.