08/07/2024

La política continua al punt de mira: Les eleccions generals del Regne Unit de la setmana passada, la segona volta de les eleccions franceses, les creixents pressions sobre el president Biden perquè reconsideri la seva candidatura per a les eleccions de novembre, així com el tercer ple de la Xina, d'aquí a dues setmanes, mantindran els mercats enfocats en la política.

Al Regne Unit les eleccions generals s'han desenvolupat en gran part com s'esperava: els laboristes han obtingut una còmoda majoria amb 412 escons, en comparació dels 121 que han aconseguit els conservadors. Durant els dies vinents els laboristes desgranaran la seva agenda política d'una manera més detallada, començant amb el discurs del rei que inaugura el nou parlament el 17 de juliol. Durant l'estiu és probable que es facin alguns anuncis polítics com a pas previ al pressupost de la tardor, que veurà la llum entre l'octubre i el novembre. S'espera un govern ortodox i poc amic de sorprendre els mercats.

Per contra, la segona volta de les eleccions franceses ha deixat una inesperada victòria de la coalició d'esquerres, mentre que el temut partit de Le Pen ha quedat en tercera posició. Els mercats, però, no troben gaires motius per a l'optimisme, perquè França s'enfronta a un període d'inestabilitat política. Ara com ara el que sembla més probable és un govern de centreesquerra, però, com que no hi ha gaires punts en comú amb els centristes de Macron, seria difícil governar. Tampoc no és descartable un govern tecnocràtic, que pot reduir els riscos fiscals, però no els eliminarà pas. Fet i fet, el govern resultant no podrà dur a terme polítiques tendents a estimular el creixement o a millorar l'estat de les finances públiques de França, tot i que també barrarà el pas a polítiques potencialment perilloses per a l'estabilitat financera del país.

Finalment, la qüestió política més important des d'una perspectiva global són les eleccions presidencials de novembre als Estats Units i, en aquest cas, la incertesa associada a la candidatura de Biden continua elevada. Els darrers dies han aparegut informacions contradictòries: d'una banda, el New York Times ha informat que el president considerava seriosament abandonar la cursa electoral, possibilitat que ha desmentit un funcionari de la Casa Blanca. Alhora, les cases d'apostes estimen en un 70% les probabilitats que Biden finalment es retiri. La convenció nacional demòcrata està prevista del 19 al 22 d'agost.

Tot i que la política és al centre del flux de notícies, les dades macroeconòmiques són el que pot tenir més influència sobre els bancs centrals, en especial les relacionades amb el mercat laboral. En aquest front, l'informe d'ocupació dels Estats Units de juny ha mostrat una lleugera desacceleració del mercat laboral. Tot i que s'han agregat un total de 206.000 nòmines, xifra que ha superat un xic la previsió del consens, la contractació dels dos mesos anteriors s'ha revisat a la baixa en 111.000 llocs de treball. Això deixa el creixement mitjà dels tres darrers mesos en cent setanta-set mil nòmines. D'altra banda, la taxa de desocupació ha repuntat fins a 4,1%, una dècima per sobre del que s'esperava. El creixement salarial ha continuat avançant a un ritme sòlid de 0,3% mensual i de 3,9% interanual.

A diferència dels Estats Units, on la taxa de desocupació ha augmentat 0,7 punts percentuals des dels seus mínims, a l'eurozona s'ha mantingut estable en el mínim històric de 6,4%. Tot i que l'atur ha augmentat en alguns països de la zona, cal dir que fins ara els mercats laborals europeus han mostrat més resistència que no pas als Estats Units. Això és degut, en part, al fet que el mercat laboral europeu no ha arribat mai a estar tan tensat com l'estatunidenc i, tenint en compte que es preveu un creixement econòmic més elevat el 2024 que no pas el 2023, és probable que a l'eurozona la taxa de desocupació es mantingui baixa.

A més dels mercats laborals, al juny els indicadors avançats estatunidencs han emès senyals de feblesa. Així, tant l'indicador de serveis com el manufacturer han caigut a la zona de contracció de l'activitat, cosa que suggereix una pèrdua d'impuls en l'economia nord-americana.

A Europa l'IPC preliminar de juny ha baixat 0,1 punts percentuals, fins al 2,5% interanual, en la mateixa línia que les previsions del consens, mentre que la inflació subjacent ha estat lleugerament superior a les expectatives i s'ha mantingut estable en el 2,9% interanual. D'altra banda, les dades d'activitat de la setmana passada han mostrat més indicis de desacceleració del creixement a l'eurozona. Així, a Alemanya les dades industrials de maig han decebut el mercat, que ha mostrat feblesa en les comandes de fàbrica i la producció industrial. Al maig les vendes detallistes de l'eurozona han registrat un pobre creixement mensual del 0,1%. Tot comptat, les dades que ens arriben suggereixen que durant el segon trimestre el creixement del PIB de l'eurozona es desaccelerarà, des del sòlid 0,3% registrat del primer trimestre del 2024.