Controlar les despeses i estalviar, dues cares de la mateixa moneda
Controlar les despeses i estalviar, dues cares de la mateixa moneda
Aquest pòdcast està locutat amb l'ajuda d'eines d'intel·ligència artificial.
A la remota Xina ja s'explicava que l'equilibri entre el yin i el yang, forces oposades però indivisibles, era l'origen del món. I que la virtut sempre és en el terme mitjà, com va apuntar més tard Aristòtil. Així passa també avui dia en el nostre àmbit econòmic quotidià, en què cada dia hem de lluitar amb un seguit de despeses i hàbits d'estalvi que, igual que el sol i la lluna, contraposats però inseparables, formen les dues cares d'una moneda que no deixa mai de girar.
En l'apartat de despeses, és a dir, de tots els pagaments destinats a cobrir les nostres necessitats d'alimentació, mèdiques, formatives, professionals, de desplaçament, lleure i de moltes altres menes, cal distingir entre dues possibilitats: despeses fixes i despeses variables.
D'una banda, sobre les despeses fixes podem dir que són els pagaments necessaris que inevitablement es repeteixen amb determinada freqüència, fet que ens permet saber amb antelació quan caldrà abonar-les i a quin cost tindran. La hipoteca, el lloguer i l'assegurança d'habitatge, salut o cotxe són exemples quotidians d'algunes de les despeses fixes més comunes.
D'altra banda, les despeses variables canvien amb regularitat, atès que no són fixes i en determinats casos fins i tot te les pots estalviar. Diguem que, quan planifiques les finances, és molt important distingir quines despeses variables seran necessàries i quines no. Sobre aquesta qüestió els experts sempre aconsellen donar prioritat als pagaments vinculats a la salut, a l'estalvi per a la jubilació o al transport, per esmentar-ne tot just tres.
Però que fàcil, dissortadament, que de vegades és destarotat el pressupost i fer despeses que, potser no del tot indesitjades, sí que poden arribar a convertir-se en una petita molèstia a final de mes. No pas poques vegades, per exemple, s'adquireixen productes i articles que no tenies planificats, però que tampoc no semblen gran cosa en un primer moment.
Com dinar fora de casa, comprar un paquet de caramels o el cafè per emportar que demanes cada matí anant cap a la feina. Tanmateix, per reduir al mínim l'efecte negatiu sobre el teu pressupost d'aquests petits desemborsaments quotidians, el més recomanable és destinar-hi una quantitat de diners fixa i no superar-la mai.
A més, també és habitual trobar desemborsaments difícils de detectar perquè, tot i la seva importància, a priori no se solen considerar dins el pressupost. És el que passa que es fa un mal ús d'un electrodomèstic, com ara deixar-lo en espera o tenim una avaria a casa.
És ben bé que estalviar no és mai una feina fàcil. Requereix esforç i constància. És imprescindible posar-se una fita i no aturar-se fins a assolir l'objectiu. Hi ha petits consells o trucs que poden fer que ens sigui una mica menys feixuc. Per exemple, la regla d'estalvi 50, 30, 20 divideix en tres categories els ingressos mensuals i indica quin percentatge dels diners hauries de destinar a cada partida.
Segons aquesta norma d'estalvi, el 50% del sou ha de satisfer necessitats primàries, com ara el pagament de l'habitatge, menjar, calçat, mobilitat, subministraments d'aigua, llum i Internet, el 30%, totes les despeses que responen als teus gustos i preferències personals, i, finalment, una partida del 20% exclusiva per a estalvi, de manera que aniràs acumulant un import al qual podràs recórrer més endavant, sigui per una necessitat eventual o perquè el vols invertir per treure'n més rendiment econòmic.
Originari del Japó, el mètode Kakebo també t'aconsella anotar totes les despeses i, a partir d'una dissecció acurada de tots els pagaments que fas cada dia, decideixis on les pots reduir per així eliminar els costos menys necessaris, un costum que sens dubte potenciarà la teva capacitat estalviadora.
Ras i curt, estalviar és guardar per demà. Per això, fes teva la pràctica del "paga't primer a tu mateix", un concepte nascut als Estats Units i molt popular entre els analistes financers. La filosofia "paga't primer a tu mateix" advoca per una manera d'enfocar l'estalvi com una despesa fixa i imprescindible més, que has de situar per damunt de la resta pel que fa a importància.
Segons aquesta estratègia proestalvi, quan organitzis les finances indica abans de res quin serà el tant per cent d'ingressos que vols reservar per a l'estalvi. A més, per no veure't en dificultats quan hagis de satisfer despeses, és crucial que aquesta quantitat que guardis per estalviar sigui una xifra realista.
A BBVA t'ajudem a establir un pla d'estalvi i control de les despeses que vetlli per la teva salut financera. Per això, mitjançant l'aplicació mòbil de BBVA, posem a la teva disposició solucions com ara Programa el teu compte, una eina que t'ofereix la possibilitat d'automatitzar l'estalvi establint un saldo màxim i mínim, o l'arrodoniment dels pagaments que duguis a terme amb la targeta.