Borses el 2023: dependència crítica de la inflació
L'any 2023 es presenta carregat d'incerteses. Encara que és indubtable que l'escenari de riscos ha millorat una mica durant els últims mesos, continua essent certament complex.
En efecte, a partir dels mesos d'estiu, comencem a percebre un to una mica més constructiu. El primer pas per construir una narrativa més favorable el vam tenir amb el pic d'inflació als Estats Units, que va tocar sostre el mes de juny i des de llavors ha anat baixant. L'expectativa de desinflació es va veure reforçada per l'IPC subjacent nord-americà, que va assolir el seu nivell màxim el setembre i porta dos mesos consecutius de moderació. Més recentment, i amb totes les cauteles, l'IPC a la zona euro sembla haver marcat un màxim a l'octubre, encara que de moment tenim un únic registre més baix, corresponent al mes de novembre.
Els factors que han fet possible la desinflació són dos: d'una banda, uns preus energètics, bàsicament petroli i gas natural, que es mantenen en uns nivells substancialment inferiors als registrats durant els mesos d'estiu. D'altra banda, el millor funcionament de les cadenes de subministrament mundials està fent possible reduir les pressions en els preus de les manufactures, que estan contribuint decididament a moderar els nivells d'IPC.
En resposta a aquests senyals esperançadors en l'àmbit de la inflació, els inversors han començat a descomptar una menor agressivitat per part dels bancs centrals, que efectivament han reduït el ritme de pujades de tipus d'interès en les seves últimes reunions, encara que el seu discurs continua essent clarament agressiu, ja que volen evitar, en la mesura del possible, l'eufòria dels inversors.
Mentrestant, les economies donen senyals d'una resistència superior a l'esperada i l'escenari d'estagflació que es vaticinava fa uns mesos no s'ha materialitzat amb nitidesa. Encara que és previsible una situació de pràctic estancament econòmic el 2023, de moment no tenim evidències que produeixi una recessió severa ni a Europa ni als Estats Units. A aquest costat de l'Atlàntic, la caiguda de la demanda de gas natural, juntament amb unes reserves que se situen en aquests moments en uns nivells molt superiors als normals en aquesta època de l'any, han allunyat els riscos d'haver de patir restriccions de gas i electricitat durant els mesos d'hivern. De la mateixa manera, els indicadors avançats han recuperat terreny el novembre i desembre i els beneficis empresarials estan sorprenent positivament.
Als Estats Units, la fortalesa del mercat laboral i l'estalvi acumulat durant la pandèmia han permès que l'activitat resisteixi el fort ajust monetari que ha patit l'economia més gran del planeta, que ha mantingut un sòlid acompliment durant el tercer trimestre de l'any. Encara que el creixement del PIB òbviament anirà de mal en pitjor durant els trimestres que venen, no podem descartar que la Reserva Federal tingui èxit en el seu propòsit de portar la inflació cap a l'objectiu de llarg termini sense provocar una forta recessió econòmica.
Fins i tot a la Xina, el creixement de la qual s'ha vist fortament penalitzat el 2022 per les successives onades de coronavirus, que han mantingut amb restriccions sanitàries bona part del país, està abandonant de forma accelerada la política COVID zero, la qual cosa obre la porta de bat a bat a una recuperació superior a l'esperada el 2023.
I amb aquestes dades, què podem esperar per al comportament borsari el 2023? Doncs dependrà, gairebé exclusivament, de la trajectòria que prengui la inflació. En aquest sentit, hi ha dues visions contraposades en el mercat: la primera, que és la que nosaltres compartim, creu que la inflació anirà ràpidament a la baixa i que els bancs centrals deixaran d'apujar els tipus d'interès abans de provocar una brusca frenada econòmica. En altres paraules, aconseguiran un aterratge econòmic suau i portaran la inflació cap als seus objectius de llarg termini, sense provocar una caiguda significativa en els nivells de treball i activitat econòmica. Amb aquest escenari, les pujades borsàries estarien pràcticament garantides el 2023.
En canvi, altres analistes consideren que una recessió econòmica dura és inevitable i es basen en indicadors com la inversió del pendent de la corba de tipus o la forta caiguda dels preus del petroli. Aquests analistes creuen que no es podrà controlar la inflació sense un retrocés rellevant en els nivells d'ocupació i, per tant, consideren que els bancs centrals no pararan d'endurir la seva política el 2023. Aquest escenari de recessió provocaria una forta caiguda dels beneficis empresarials i retrocessos addicionals en els mercats de renda variable.
Com hem apuntat amb anterioritat, confiem més que s'esdevingui el primer escenari i creiem que les borses reaccionaran amb alces quan es confirmi el final del cicle d'enduriment monetari dels bancs centrals. A més, estem convençuts que en un entorn de desinflació, la duresa en el discurs dels bancs centrals cada vegada influirà menys sobre l'optimisme dels inversors. De la mateixa manera, creiem que el procés d'ajust monetari està pràcticament conclòs i que queden poques pujades de tipus en l'horitzó. En qualsevol cas, la resposta la tindrà l'evolució que prenguin els preus en els pròxims mesos.
