18/08/2023

Durant les últimes setmanes, els mercats financers mundials s'han vist colpejats per una tempesta d'estiu. Hi ha dos factors fonamentals que expliquen la debilitat en els actius de renda fixa i renda variable durant el mes d'agost: d'una banda, les dades macroeconòmiques publicades als Estats Units (vendes detallistes, ocupació, producció industrial i mercat immobiliari) han dut els inversors a creure que les pujades de tipus acumulades per part de la Fed han fet poc, de moment, per frenar l'activitat econòmica americana, per la qual cosa podria caldre un ajust monetari més important per portar la inflació cap als seus objectius a llarg termini.

Això s'ha traduït en un moviment alcista global en les rendibilitats del deute públic, que han aconseguit fins i tot superar els màxims anteriors i ara se situen en els nivells més alts dels últims 15 anys. A aquest fenomen hi han contribuït també l'amenaça de l'agència de qualificació Fitch de rebaixar la qualitat creditícia del deute estatunidenc, una sorpresa positiva en la inflació de Regne Unit i la decebedora demanda en una subhasta de bons del Tresor japonès. Òbviament, la pujada de tipus d'interès ha penalitzat directament els mercats de bons, però també ha tingut un efecte advers sobre les borses mundials, en especial sobre alguns sectors molt sensibles als tipus d'interès, com el tecnològic.

D'altra banda, l'empitjorament de les dades econòmiques a la Xina i el ressorgiment de les incerteses relacionades amb el mercat immobiliari del gegant asiàtic també han afegit pressió sobre uns inversors que venien de gaudir de dos mesos consecutius de fortes alces borsàries. Irònicament, les febles dades macroeconòmiques a la Xina es consideren males notícies que afecten principalment els mercats borsaris europeus i, en canvi, les bones dades econòmiques als Estats Units també s'interpreten negativament, perquè augmenten la probabilitat que la Reserva Federal hagi d'apujar encara més els seus tipus d'interès.

A aquests dos factors de caràcter fonamental s'hi afegeixen altres elements tècnics, com l'escassa liquiditat característica del mes d'agost, de la qual ja advertíem en el pòdcast de fa unes setmanes, una estacionalitat que no sol ser propícia per als mercats de renda variable en aquesta època de l'any, i l'elevada sobrecompra tècnica acumulada durant els mesos de juny i juliol. En definitiva, tots aquests elements han contribuït a formar una típica tempesta d'estiu en els mercats financers, tan habitual durant els mesos d'agost.

Arribats a aquest punt, cal analitzar els últims esdeveniments per tal de dilucidar si estem davant d'una nova oportunitat de compra o en l'avantsala de retrocessos més rellevants els pròxims mesos. La part positiva, òbviament, és que la complaença que detectàvem fa unes setmanes ha desaparegut del tot i els inversors semblen estar descomptant amb més precisió l'entorn de riscos actual.

A l'espera de la crucial reunió anual de banquers centrals a la localitat de Jackson Hole, en la qual podrem analitzar amb deteniment el missatge de les autoritats monetàries mundials, és evident que el procés de desinflació (encara que lent, irregular i desigual) segueix el seu curs als països desenvolupats. Els bancs centrals són molt conscients que la política monetària actua amb un retard considerable i que pot trigar molt de temps a reflectir-se per complet en l'activitat econòmica real. A més, la Reserva Federal, que és sens dubte el referent fonamental, manté un mandat dual i ha de garantir també el manteniment de l'activitat econòmica i l'ocupació.

Per això, no creiem que canviï substancialment l'orientació de la Fed respecte a la seva política monetària, malgrat la fortalesa de les dades econòmiques recents. Creiem probable, per tant, que el missatge de Powell segueixi sent de fermesa en la lluita contra la inflació, però que alhora avali els progressos que s'han aconseguit fins a la data per portar els preus cap als seus objectius a llarg termini.

D'altra banda, la incertesa sobre l'activitat econòmica a la Xina pot estar tocant màxims, atesa la falta d'una acció política decisiva des de la reunió del Politburó. En aquests moments, el pessimisme sembla extrem, encara que, sense un catalitzador clar (com un estímul fiscal a gran escala), és poc probable que el sentiment sobre la Xina es reverteixi de manera sostenible per si mateix. No obstant això, les autoritats econòmiques sí que semblen cada vegada més preocupades, tal com reflecteixen els esforços per mantenir suportada la cotització del iuan, cosa que obre la porta a l'anunci de mesures més ambicioses les pròximes setmanes.

En definitiva, la direcció del mercat a curt termini segueix sent incerta, però les nostres expectatives per al conjunt de l'any no canvien substancialment. Cal no oblidar que la resistència de les economies desenvolupades implica que s'endarrereix l'escenari recessiu que havia previst el consens del mercat per al 2023. En aquests moments, una recessió econòmica global en la part final de l'any sembla molt poc probable, cosa que hauria de mantenir suportats els preus de les accions. Així, doncs, continuem confiant en un escenari d'aterratge econòmic suau, que mantindria l'apetit pels actius de risc i afavoriria també una progressiva normalització en les rendibilitats del deute.