L'economia deixa d'influir en la política
Álvaro Manteca, responsable d'estratègia d'inversió de BBVA Banca Privada.
Podcast Module
01/07/2024

L'economia deixa d'influir en la política

L'anàlisi setmanal d'Álvaro Manteca, responsable d'Estratègia de Banca Privada de BBVA
00.00
04:54

01/07/2024

L'assessor de Bill Clinton, James Carville, va encunyar una famosa frase durant la campanya presidencial d'èxit de 1992. «És l'economia, estúpid». Carville es referia al fet que la marxa de l'economia influeix en l'ànim del votant, per a bé o per a mal.

Tanmateix, una generació després, aquesta dita ja no sembla certa. Si les variables econòmiques com el creixement i el treball fossin el més important per als votants, l'actual president estatunidenc hauria de tenir un còmode avantatge en les enquestes. De la mateixa manera, una desocupació en mínims històrics a Europa impediria l'actual allunyament dels votants europeus del centre polític.

El predomini de l'economia com a factor decisiu en les eleccions sembla haver deixat pas al contrari. Ara, amb la creixent sensació de molts electors que els polítics s'allunyen dels seus problemes reals, són les eleccions les que afecten l'economia, no al contrari.

Conclosa la primera volta de les eleccions franceses, els resultats van coincidir amb les enquestes i el partit Agrupació Nacional de Le Pen va ser el clar guanyador. Tanmateix, els mercats han valorat positivament els resultats, que fan menys probable una majoria absoluta, ni per als partits de dreta ni per als d'esquerra. En aquests moments, l'escenari més probable és el d'un parlament sense majoria absoluta, amb un govern feble o fins i tot sense possibilitat de formar govern.

A l'altre costat del Canal de la Manxa, les eleccions generals del Regne Unit tindran lloc dijous vinent. A diferència de França, el resultat sembla molt menys incert. Les enquestes i les projeccions d'escons suggereixen que els laboristes guanyaran una còmoda majoria i podran formar govern. L'agenda política laborista se centrarà en la prudència fiscal i en un alineament més gran amb la Unió Europea.

Als Estats Units, el crucial primer debat presidencial televisiu entre Biden i Trump va revifar les preocupacions sobre l'edat del president i la seva aptitud per al càrrec. El pobre acompliment de Biden en el debat va intensificar els dubtes sobre si finalment serà el candidat demòcrata en les eleccions del 5 de novembre. Alguns líders del partit blau ja han demanat a Biden que renunciï a la candidatura, per la qual cosa els mercats estaran molt atents a l'evolució dels esdeveniments durant les setmanes vinents.

Tornant al Vell Continent, els efectes de la incertesa política ja s'estan deixant notar en les enquestes de confiança. Després de la important caiguda dels PMI preliminars de juny a l'eurozona, l'indicador de confiança econòmica de la Comissió Europa també va caure lleugerament la setmana passada. De la mateixa manera, la important enquesta IFO de clima empresarial d'Alemanya va seguir el mateix camí, arrossegada pel sector manufacturer i el component d'expectatives.

D'altra banda, els indicadors macroeconòmics publicats als Estats Units van ser consistents amb una economia que perd impuls, encara que sense donar senyals de desacceleració alarmants. Així, el consum personal del primer trimestre es va revisar a la baixa, mentre que es va deteriorar la inversió empresarial el mes de maig, i el total de sol·licitants de subsidis per desocupació va assolir màxims que no es veien des de l'any 2021. Les despeses personals també van quedar per sota de l'esperat, cosa que alimenta l'expectativa d'una cautela més gran del consumidor.

Acabem amb les lectures d'inflació que es van publicar divendres a un costat i a l'altre de l'Atlàntic. Com era d'esperar, el deflactor del consum privat del mes de maig als Estats Units va mostrar un modest creixement. L'indicador subjacent va pujar només un 0,08% mensual, després del 0,26% de l'abril. Amb aquesta dada, és probable que la Reserva Federal hagi guanyat confiança que la inflació s'adreça cap als seus objectius del 2%, cosa que obre la porta a la primera baixada de tipus el mes de setembre.

A Europa, les dades preliminars d'inflació de juny publicades per a França, Espanya i Itàlia van estar en línia amb les expectatives del consens. Sobre la base d'aquestes publicacions i de les projeccions per a la inflació alemanya, és probable que l'IPC per al conjunt de l'eurozona reprengui la seva tendència a la baixa el mes de juny.

Aquest pòdcast està locutat amb l'ajuda d'eines d'intel·ligència artificial.