02/12/2024

Potser el més rellevant de la setmana va ser la nova amenaça aranzelària que Trump va llançar contra els seus veïns del nord i del sud a través de les seves xarxes socials. Concretament, el president electe va assegurar que imposaria aranzels addicionals a la Xina, Mèxic i Canadà. Per a la Xina, va prometre un aranzel addicional del 10%, mentre que va amenaçar Mèxic i el Canadà amb un aranzel del 25% sobre totes les importacions. Com a justificació, Trump va destacar l'entrada de drogues i migrants des d'aquests països.

Encara que la imposició de l'aranzel a la Xina és més que probable, les amenaces per als països veïns semblen seguir l'estratègia que el mateix Trump va desplegar en el seu anterior mandat i és molt possible que no sigui una altra cosa que un mitjà per guanyar influència de cara a les negociacions sobre immigració que sens dubte arribaran quan prengui possessió el nou inquilí de la Casa Blanca.

Així, el 31 de maig de 2019, el llavors president Trump va amenaçar amb imposar aranzels a Mèxic, que s'incrementarien gradualment fins al 25% i que s'aixecarien només si Mèxic prenia accions efectives per frenar la immigració il·legal. L'amenaça aranzelària es va retirar una setmana després, quan Mèxic va acordar ajudar a frenar l'onada d'immigrants. No esperem, per tant, que aquestes mesures acabin imposant-se. Els nomenaments del nou president electe també es van continuar succeint durant la setmana passada. Alguns dels noms proposats per Trump han estat controvertits, com el de Pete Hegseth per al Departament de Defensa o Robert Kennedy Junior per al Departament de Salut. Tanmateix, en els llocs econòmics crítics, les nominacions del nou president han estat més ben rebudes, destacant el nomenament de Scott Bessent com el nou secretari del tresor, una elecció molt més ortodoxa del que molts havien temut. Així mateix, Trump ha nominat Howard Lutnick per dirigir el Departament de Comerç. Encara que Lutnick dona suport a l'agenda aranzelària, té un perfil més moderat que el d'altres candidats que s'havien postulat per al lloc. El mercat ha reaccionat amb alleujament després d'anunciar-se aquests nomenaments.

En definitiva, des de la seva victòria electoral, el president electe no ha perdut el temps i ha accelerat la formació del seu gabinet, avançant al mercat les polítiques que planeja implementar. És evident que el Trump té un pla econòmic i polític ben dissenyat al cap. Tanmateix, la composició del seu equip suggereix un enfocament pragmàtic, que implica que les polítiques adoptades per la nova administració podrien ser molt menys radicals del que havia promès en campanya.

Cal creuar l'Atlàntic per trobar l'altre focus d'interès polític de l'última setmana, que no és un altre que França i la seva inestabilitat parlamentària. Concretament, el problema principal és el pressupost de 2025, que és poc probable que s'aprovi, llevat que el govern invoqui l'article 49.3 de la Constitució francesa. Aquest article dota d'amplis poders al primer ministre, sempre que superi en el Parlament una combinació de qüestió de confiança i moció de censura. En aquest cas, es dona per fet que la moció de censura rebrà el suport de l'esquerra. Si el partit Agrupació Nacional s'uneix a l'esquerra i dona suport a la moció, el govern francès s'enfrontaria al col·lapse.

En aquest sentit, el partit de Marine Le Pen ha assenyalat la seva intenció de votar a favor de la moció de censura, argumentant que el govern no ha tingut en compte les seves línies vermelles i les seves propostes fiscals en el pressupost. L'oferta del primer ministre Barnier d'eliminar l'augment proposat en els preus de la llum, una de les línies vermelles d'Agrupació Nacional, va ser considerada insuficient.

Tanmateix, és poc probable que Le Pen tingui molt a guanyar deixant caure ara al govern, ja que no es poden celebrar unes altres eleccions legislatives fins a l'any vinent. Una mesura d'aquest tipus generaria inestabilitat política en un moment en què el partit d'extrema dreta està intentant construir una imatge de fortalesa institucional de cara a les eleccions presidencials de 2027. Tenint en compte tot això, i tot i que el risc que la moció de censura tingui èxit és molt alt, és possible que pugui assolir-se finalment alguna solució de compromís sobre el pressupost. En l'àmbit macroeconòmic, les dades conegudes als Estats Units van ser mixtes, encara que en general van reforçar l'expectativa de gradual refredament econòmic durant el quart trimestre de 2024. D'altra banda, les dades d'aquesta setmana van confirmar que l'economia de l'eurozona es mantindrà estancada a la part final de l'any. L'enquesta IFO alemanya es va deteriorar de forma addicional i l'indicador de sentiment econòmic de la Comissió Europea es va mantenir en nivells molt per sota de la seva mitjana de llarg termini. A més, les vendes detallistes van caure amb claredat a Alemanya i França. En general, podem dir que la prolongada debilitat del sector manufacturer s'està estenent al sector serveis, en un entorn de tensions comercials creixents i una incertesa política.

Finalment, la inflació general a l'eurozona va augmentar fins al 2,3% interanual el novembre, en línia amb les expectatives, degut principalment a efectes de base desfavorables en el component energètic. La dada de l'IPC consolida les expectatives d'una nova retallada de 25 punts bàsics per part del BCE a la reunió de desembre.

Esperem que aquest pòdcast us hagi interessat i que ens torneu a escoltar en pròximes entregues.