03/06/2024

Tot i que la setmana ha tancat amb un to més constructiu, gràcies a la publicació d'unes dades d'inflació americanes que avalen la progressiva desacceleració dels preus, els mercats borsaris mundials han encadenat la segona setmana consecutiva a la baixa, que, tanmateix, no ha pogut impedir que el maig sigui el més alcista de l'any 2024.

Podia haver estat molt pitjor: fins a la sessió de dijous, la tendència de les borses mundials havia estat preocupant. En els primers compassos de la setmana, la decebedora demanda inversora en unes subhastes de deute a diversos terminis del tresor estatunidenc, juntament amb una confiança del consumidor més forta del que s'esperava i algunes declaracions de membres de la Reserva Federal que no descartaven pas del tot noves pujades de tipus, van fer repuntar amb molta intensitat els rendiments dels bons sobirans a banda i banda de l'Atlàntic. Això ha provocat un significatiu deteriorament de l'apetit al risc en les borses mundials.

Posteriorment, però, les aigües han anat tornant al seu curs i els índexs de renda variable mundials han tancat la setmana amb caigudes moderades, de prop de 0,5%. A Europa, els descensos borsaris han estat més grans, tot i que des del tancament europeu en la sessió de divendres l'índex americà ha recuperat prop d'1,4%, fet que, sens dubte, es reflectirà positivament en l'obertura borsària europea d'avui.

Pel que fa al mercat japonès, ha registrat caigudes lleugeres en el còmput setmanal, mentre que els països emergents han tingut una setmana molt complicada, que s'ha saldat amb retrocessos significatius a totes les àrees geogràfiques. En particular, tant les borses asiàtiques com les llatinoamericanes han registrat caigudes de prop del 3%.

En els mercats de renda fixa han tornat a repuntar les rendibilitats del deute, cosa que s'ha traduït en una setmana moderadament negativa per als preus dels bons sobirans. Els preus del petroli, de l'or i dels metalls industrials han retrocedit lleugerament, mentre que les principals divises han mostrat estabilitat en el còmput setmanal.

Pel que fa a les dades macroeconòmiques que s'han publicat, els preus n'han estat els absoluts protagonistes i ens han deixat sorpreses de diversa mena: d'una banda, la inflació de maig a Europa ha sorprès a l'alça. En concret, l'IPC per al conjunt de l'eurozona ha passat de 2,4% a 2,6% interanual en la taxa general, i de 2,7% a 2,9% en la taxa subjacent, una i dues dècimes per damunt del que s'havia pronosticat, respectivament. Malgrat això, el deflactor del consum privat ha complert les previsions del mercat als Estats Units i s'ha mantingut en el 2,7% interanual, un alleugeriment després de tres mesos consecutius de sorpreses a l'alça en les xifres d'inflació.

A la Xina, els indicadors avançats de maig han sortit per sota del que es preveu, fet que palesa els problemes estructurals que pateix l'economia del gegant asiàtic, que hauria de tenir dificultats per guanyar molt impuls en el curt termini.

La setmana que comença és plena de referències interessants, entre les quals destaquem les dades d'ocupació estatunidenques i la reunió del Banc Central Europeu. En el primer cas, s'espera la creació de 190.000 nous llocs de treball als Estats Units, que la taxa de desocupació es mantingui estable en 3,9% i que s'accelerin lleugerament els salaris per hora treballada. Qualsevol dada significativament per damunt de les previsions del mercat pot causar feblesa en els mercats financers, atès que pot retardar les baixades de tipus per la Reserva Federal.

D'altra banda, el Banc Central Europeu dispararà el tret de sortida al seu procés de flexibilització monetària, amb la primera baixada de tipus de 25 punts bàsics. Esperem que els mesos vinents tant el Banc d'Anglaterra com la Reserva Federal s'afegiran al moviment.

Mentrestant, la incertesa política continuarà sent elevada i haurem de parar atenció als nombrosos processos electorals dels dies vinents. En general, però, s'espera que els resultats electorals seran ben rebuts pels mercats.