09/12/2024

Les autoritats monetàries mundials, amb importants matisos, continuaran avançant en els processos de retallades de tipus. Fins ara, com que els bancs centrals han actuat amb força lentitud i prudència, la velocitat de flexibilització és molt inferior a la velocitat amb què van apujar els tipus el 2022 i 2023.

Amb vista a les reunions vinents, però, tot i que el rumb es mantindrà amb pocs canvis, es faran paleses certes divergències entre països i àrees geogràfiques. En efecte, la Reserva Federal té motius de sobra per actuar amb molt de tacte, atesa la robustesa de l'activitat econòmica a l'altra banda de l'Atlàntic. A Europa, però, l'activitat és molt més feble i, en conseqüència, és probable un missatge molt més lax del Banc Central Europeu. Mentrestant, el Banc del Japó continuarà apujant els tipus d'interès.

Per a la Reserva Federal, que es reuneix la setmana vinent, l'informe de treball de novembre haurà deixat més incerteses que no pas certeses: d'una banda, es va palesar una forta creació de llocs de treball de 227.000 noves nòmines, que, juntament amb revisions a l'alça de les dades anteriors, situa la mitjana mòbil de 3 mesos en uns molt destacables 173.000 llocs de treball mensuals. Tot i això, la taxa de desocupació, que va augmentar fins al 4,2%, hauria arribat al 4,4% si s'hagués mantingut estable el percentatge de participació de la força laboral. El mercat pensa que la pujada en la taxa de desocupació pesarà més en la decisió de la Fed que el fort augment en les nòmines, de manera que creu més probable una nova retallada de tipus de 25 punts bàsics.

No obstant això, caldrà esperar fins a les dades d'inflació d'aquesta setmana per acabar d'ajustar les expectatives, atès que els membres de la Reserva Federal que van parlar durant els últims dies van mantenir obertes les seves opcions. En aquest sentit, el president Powell va reiterar que les taxes haurien de mantenir una trajectòria descendent, atès que la política monetària continua sent restrictiva, encara que també va dir que la fortalesa econòmica permet a la Fed abordar aquest camí amb prudència.

El Banc Central Europeu, per contra, oferirà dijous un discurs més lax i és probable que en el seu comunicat moderi la intenció de mantenir els tipus en terreny restrictiu. Per descomptat, abaixarà les taxes 25 punts bàsics per quarta vegada el 2024, i probablement es basa en unes noves projeccions macroeconòmiques que moderaran les expectatives d'inflació i el creixement econòmic el 2025, a causa d'un augment de la incertesa econòmica, política i comercial. En la roda de premsa posterior, Lagarde s'enfrontarà a preguntes dels periodistes sobre els riscos comercials que planteja la presidència de Trump i sobre la situació d'ingovernabilitat que amb què s'enfronta França.

Canviant de qüestió, la situació política mundial no pot ser més complexa. A França, el govern del primer ministre, Barnier, es va ensorrar després que el partit Reagrupament Nacional, de Marine Le Pen, votés amb el bloc d'esquerra a favor de la moció de censura després de l'aprovació per decret del pressupost de la Seguretat Social per a 2025. Tanmateix, ben al contrari del que caldria esperar, els diferencials del deute sobirà francès es van estrènyer amb claredat la setmana passada, després que el president Macron deixés clar que no té intenció de dimitir i que Le Pen manifestés la voluntat de treballar amb el pròxim govern.

Els esdeveniments polítics també van saltar al focus de l'atenció mediàtica a Corea del Sud, després que el president Yoon declarés inesperadament la llei marcial. Només unes hores després, l'Assemblea Nacional va votar a favor d'aixecar la mesura i el president va complir el mandat. En aquest sentit, la turbulència va resultar efímera i és poc probable que hagin provocat cap dany econòmic.

Els altres dos focus d'incertesa política se situen a Síria i Romania. Al país de l'est d'Europa, una sorprenent decisió del Tribunal Constitucional va anul·lar la primera volta de les eleccions presidencials i va cancel·lar la segona, davant les sospites d'ingerència russa en el procés electoral. L'extraordinària mesura pot provocar un corrent de suport addicional per al candidat euroescèptic Georgescu, que va ser el guanyador de la primera volta. A Síria va caure el govern de Bashar al-Assad, que va cercar asil a Rússia, i el control del país va passar a mans dels rebels. L'enderrocament del règim afecta tota la regió de l'Orient Mitjà i serà un dur cop per a Rússia i l'Iran, els seus principals aliats estrangers.

Finalment, la política serà el centre d'atenció a la Xina, atès que el país celebrarà la Conferència Central de Treball Econòmic els dies 11 i 12 de desembre. En aquest esdeveniment es discutirà l'objectiu de creixement per al 2025 i diversos aspectes fiscals. Amb l'amenaça aranzelària de Trump en l'horitzó, és probable que el comunicat de la reunió deixi oberta la porta a la implementació de més estímuls fiscals, tot i que no sembla pas que ja es puguin anunciar mesures concretes, en absència de turbulències econòmiques i financeres rellevants. Això sí, la Xina respon a les amenaces de Trump i les restriccions de Biden al voltant de les exportacions de semiconductors prohibint l'exportació de primeres matèries crítiques als Estats Units.

Esperem que aquest pòdcast us hagi interessat i que ens torneu a escoltar en pròximes entregues.