10/06/2024

Després de dues setmanes consecutives a la baixa, en un moviment que ha limitat les alces de maig, el juny ha començat amb forces renovades per als mercats de renda variable mundials, que han obtingut una pujada setmanal de prop d'1%.

L'apetit pel risc s'ha intensificat i s'han tornat a comprar els actius més especulatius del mercat. Sembla que hi ha molta por de perdre el pròxim moviment alcista, possibilitat que preocupa molt més els inversors que no pas una possible correcció del mercat.

Això és indicatiu de la complaença inversora i de confiança cega en la narrativa d'aterratge econòmic suau, tot i que les dades macroeconòmiques que es van publicar la setmana passada van ser certament divergents i poden justificar qualsevol escenari.

De tota manera, l'índex S&P-500 ha tancat la setmana amb alces d'1,3%, impulsat de bell nou per les accions tecnològiques. La febre per la intel·ligència artificial ha continuat guanyant força, després de les notícies favorables publicades per algunes grans companyies. És obligat tornar a destacar el comportament de l'empresa Nvidia, que ha anunciat l'avançament al 2026 del llançament dels seus nous microprocessadors per a centres de dades, fet que els inversors han celebrat portant la seva capitalització borsària per damunt de 3 bilions de dòlars. L'empresa ha tornat a repuntar més de 10% en el còmput setmanal.

A Europa els mercats borsaris han obtingut pujades de la mateixa magnitud, de prop d'1,3% i amb un biaix sectorial molt semblant al registrat a l'altra banda de l'Atlàntic. Així, la tecnologia també ha pujat amb força a Europa. Al Japó els mercats de renda variable han tancat amb alces lleugeres, mentre que en els emergents hi ha hagut una gran divergència entre les àrees geogràfiques, amb forts retrocessos a l'Amèrica Llatina i l'Europa de l'Est i guanys substancials a Àsia.

Finalment, la política també ha estat protagonista, tot i que tant Mèxic com l'Índia s'han refet de la feblesa inicial, després de publicar-se els resultats de les eleccions, que impliquen més incertesa sobre la formació de govern a l'Índia i la por que les àmplies majories parlamentàries de Morena, a Mèxic, no provoquin un gir molt més profund a l'esquerra, amb polítiques menys ortodoxes o costoses mesures socials.

En els mercats de renda fixa, els preus dels bons sobirans europeus han repuntat lleugerament en el transcurs de la setmana, mentre que el crèdit corporatiu de més qualitat ha mostrat més mal comportament relatiu. Per contra, el segment més especulatiu ha continuat mostrant un gran acompliment en un entorn de més apetit pel risc.

En l'àmbit macroeconòmic, el BCE ha anunciat la tan esperada retallada de tipus de 25 punts bàsics. Es tracta de la primera baixada dels tipus oficials des del ràpid cicle d'enduriment que va començar amb el tipus de dipòsit en -0,50% el juliol del 2022 i va acabar en 4% el setembre del 2023. Tanmateix, la comunicació oficial que va acompanyar a la decisió ha estat prudent i evasiva sobre la trajectòria futura de les taxes. El BCE no s'ha volgut comprometre amb futures baixades de tipus i ha recalcat que les dades que es vagin publicant seran les que en darrera instància determinin la política monetària.

Als Estats Units, les dades del mercat laboral han estat els protagonistes absoluts de la setmana i han emès senyals mixtos: de feblesa en l'enquesta que elabora l'empresa ADP de treball privat i en l'enquesta de rotació laboral i llocs de treball vacants, que serveix per mesurar la fortalesa de l'oferta laboral. Així mateix, les sol·licituds setmanals de subsidis per desocupació s'ha situat en les 229.000, davant les 220.000 peticions anticipades pel consens.

L'informe de treball de divendres, però, ha emès senyals ben diferents i ha revelat que l'economia estatunidenca va crear un total de 272.000 llocs de treball nous al maig, respecte dels 180.000 que havien previst els analistes. Tot i això, la taxa de desocupació ha repuntat des del 3,9% al 4%, per damunt del que s'esperava. Els salaris per hora treballada s'han accelerat sensiblement, i han duplicat el creixement de l'abril.

Pel que fa a la setmana que comença, tindrem dues cites fonamentals als Estats Units, totes dues el dimecres dia 12. D'una banda, les dades d'inflació de maig, per a les quals s'espera una sensible desacceleració, per la baixada dels preus de la benzina. Unes hores després sabrem les decisions de política monetària de la Reserva Federal, i els inversors estaran molt a l'aguait de les noves projeccions de tipus estimats pels membres del Comitè.

Una inflació per sota del que s'espera tindria efectes positius sobre els preus dels actius financers. De la mateixa manera, comportarà un alleugeriment per als mercats el fet que la Reserva Federal continuï projectant com a mínim dues baixades de tipus el 2024.

Per acabar, el resultat de les eleccions al Parlament Europeu ha comportat un augment del risc polític a Europa, en particular a França, en què el president ha decidit avançar les eleccions legislatives.