11/11/2024

El mercat tenia raó. Aquesta és la conclusió principal que es pot extreure dels resultats de les eleccions presidencials estatunidenques de dimarts passat. En efecte, el mercat semblava estar apostant decididament per una victòria de Trump, mentre que les enquestes auguraven una carrera a la presidència extremadament renyida. Les enquestes es van tornar a equivocar i Trump va arrasar en l'elecció, atès que va guanyar en els set estats frontissa.

Els republicans també van recuperar el control del Senat, com s'esperava, però la molt probable victòria a la Cambra de Representants no estava en absolut descomptada. A falta d'assignar 18 escons de la Cambra Baixa, els republicans ja en tenen assegurats 214, davant els 203 projectats per als demòcrates. El Partit Republicà necessita arribar almenys als 218, una cosa que ja es dona per feta a Washington. Estem, per tant, davant un escenari d'“escombrada republicana”, que pocs havien previst.

En definitiva, els electors han donat a Trump i al seu partit un mandat sòlid, que requereix que els mercats valorin acuradament l'impacte de les seves polítiques sobre l'economia, no només estatunidenca, sinó també mundial. Les propostes de Trump s'articulen en quatre elements bàsics: augmentar els aranzels, revertir la immigració il·legal, abaixar els impostos i reduir la càrrega regulatòria.

Si es prenen les seves propostes al peu de la lletra, s'obté una combinació de polítiques molt radical. En primer lloc, la seva idea d'imposar un aranzel del 60% a la Xina i del 10% a tots els altres socis comercials elevaria l'aranzel mitjà a les importacions del 2% al 17%. En segon lloc, la proposta de no només prorrogar les retallades impositives del 2017, sinó també reduir l'impost de societats del 21% al 15%, representaria un estímul fiscal molt significatiu. En l'àmbit regulador, Trump ha promès desregular significativament la política energètica, i ha dit que vol "perforar, perforar i perforar" des del primer dia. Finalment, Trump vol deportar els dotze milions d'immigrants que s'estima que ja són al país de forma irregular.

Quin seria l'efecte d'aquestes polítiques? En l'àmbit aranzelari, una pujada de tarifes d'aquesta magnitud tindria efectes negatius a mitjà termini sobre el creixement econòmic i la inflació, tant als Estats Units com en els seus socis comercials. De manera similar, una forta reducció sobtada de l'oferta laboral provocada per les deportacions augmentaria les pressions salarials, cosa que redundaria en més inflació i menys creixement econòmic pel costat de la inversió.

En canvi, la desregulació hauria de reduir els costos de transacció per a les empreses i també podria fer baixar els preus de l'energia en el cas d'un augment de l'oferta de petroli i gas. La baixada impositiva també tindria a priori un efecte positiu sobre l'activitat econòmica, ja que incentivaria la inversió i l'oferta laboral. Tanmateix, i això és rellevant atesa la complexa situació fiscal dels Estats Units, les retallades impositives podrien ser contraproduents en la mesura que fessin augmentar el dèficit. Per tant, l'efecte positiu d'un impost de societats més baix s'hauria de valorar en relació amb el risc de fer insostenible la trajectòria fiscal estatunidenca, cosa que portaria a tipus d'interès significativament més alts. A la llum d'aquests riscos al voltant de les propostes de Trump, cal preguntar-se per què els mercats financers van reaccionar de forma tan positiva. En aquest sentit, una primera explicació és que ha desaparegut per complet la incertesa relacionada amb el resultat electoral mateix. No era un risc menor que s'haguessin impugnat les eleccions, o que s'hagués demorat setmanes o fins i tot mesos la proclamació del nou president. Els resultats han estat tan clars que aquest important risc s'ha esvaït, cosa que implica una caiguda immediata de la prima de risc.

La segona raó probablement s'amaga en el fet que els inversors no creuen que Trump apliqui les seves polítiques al peu de la lletra. En aquest sentit, sembla que el mercat suposa que el nou president buscaria simplement negociar acords comercials favorables, sense que en realitat pretengui imposar una pujada aranzelària d'aquesta magnitud. Els inversors també confien que el nou president s'envoltarà d'un equip capaç i experimentat, que podrà aportar un alt grau de pragmatisme a les polítiques de Trump.

Només el temps dirà fins a quin punt aquestes suposicions resulten ser certes, però sembla raonable esperar que les polítiques no seran tan radicals com les defensades inicialment pel nou president, que tardaran temps a implementar-se i que podrien trobar una certa resistència, fins i tot per part d'un Congrés republicà.

En definitiva, és probable que les polítiques de Trump, encara que descafeïnades, provoquin taxes d'inflació més altes i menys creixement econòmic a mitjà termini, tant als Estats Units com a la resta del món. De la mateixa manera, és previsible que la Reserva Federal emprengui un procés de retallada de tipus més lent i que el dòlar s'enforteixi contra la resta de divises. Algunes àrees geogràfiques es veuran especialment afectades per l'amenaça aranzelària, entre les quals destaquem la Xina i Europa.