12/08/2024

Aquest consell, que no dubtaríem ni mig segon a donar als nostres fills, ja que som conscients dels efectes perjudicials sobre la salut que causa a llarg termini el consum d'aliments ultraprocessats, pot ser perfectament aplicable al món de la inversió.

Actualment, estem sotmesos a un torrent d'informació que ens arriba des d'infinitat de mitjans i que, en bona part, no és res més que menjar porqueria d'inversió. Consumir aquest tipus de menjar ens porta a prendre decisions sobre el nostre patrimoni que ens fan sentir bé a curt termini, però a costa de penalitzar la nostra salut financera a la llarga. 

Els relats guien el comportament dels mercats i cada dia en rebem centenars: des dels motius pels quals han pujat o baixat les borses, passant pels últims esdeveniments macroeconòmics, els problemes geopolítics o mil raons convincents que ens empenyen a apostar per un sector o una empresa determinats.

Totes aquestes comunicacions s'assemblen sorprenentment al menjar porqueria: les consumim perquè ofereixen una solució ràpida i ens permeten estar sempre a l'última. Si els esdeveniments evolucionen a tota velocitat, per què no ha de fer el mateix la meva cartera?

A més, són a tot arreu. És com ser en un supermercat amb files i files de pastissos, dolços i gelats, amb les fruites i verdures amagades en un racó. Prendre decisions intel·ligents en un entorn així és increïblement difícil.

Si analitzem els incentius que impulsen els creadors d'aquest tipus d'informacions, ens adonem que el menjar porqueria d'inversió es crea per una d'aquestes dues raons: o bé augmentar el volum de compres i vendes d'actius financers, o bé atreure l'atenció de l'inversor amb articles periodístics que generin molt de trànsit. La motivació principal no sol ser millorar la nostra salut financera a llarg termini, sinó treure profit dels nostres biaixos mentals.

Encara que menjar molt ocasionalment brioixeria industrial no hauria de suposar un greu problema per a la nostra salut a llarg termini, la suma d'errors d'inversió, aparentment petits en un primer moment, pot convertir-se en costos enormes a llarg termini. Així, doncs, aquest torrent de comunicació inútil és important i no és gens innocu. Sempre hi ha una nova història per explicar comptar i vendre-la.

Per intentar neutralitzar aquest flux de menjar porqueria, cal enfocar-se en el que sabem que funciona a llarg termini: tenir una distribució d'actius estable, alineada amb els nostres objectius, i no canviar constantment les posicions de la nostra cartera. És a dir, hem de prioritzar el consum de fruites i verdures, que òbviament no són tan apetibles com una bona hamburguesa, però ens garanteixen una millor salut futura.

En definitiva, com fem moltes vegades amb els pastissos exposats en un aparador, podem mirar-los, però simplement abstenir-nos de menjar-los si no és en ocasions extraordinàries.