16/12/2024

El panorama econòmic de 2024 ha estat dominat per esdeveniments polítics inesperats i un gir significatiu cap a la flexibilització monetària per part dels principals bancs centrals del món. D'aquesta manera, en general, les diferents autoritats monetàries han reduït els tipus d'interès, a mesura que les taxes d'inflació convergien cap als seus objectius de llarg termini. Tanmateix, la intensitat d'aquestes mesures ha variat en funció de les circumstàncies econòmiques de cada geografia. Aquesta setmana no ha estat una excepció i els bancs centrals ens han ofert moviments de política en alguns casos inesperats.

D'aquesta manera, el Banc Central Europeu va retallar les taxes d'interès en 25 punts bàsics, va adoptar un llenguatge més lax i va eliminar el seu biaix restrictiu anterior. Encara que va mantenir la seva opcionalitat sobre el ritme de futures baixades, va suggerir que la política monetària segueix avançant cap a una menor restricció. BBVA Research considera que el BCE emprendrà quatre retallades addicionals el 2025 i deixarà la taxa de dipòsit en nivells del 2,0% a finals d'any, sempre depenent del comportament de la inflació i el creixement econòmic.

En contrast, el Banc Nacional Suís va sorprendre els inversors amb una inesperada retallada de 50 punts bàsics. La institució va justificar la seva decisió en l'evolució de la inflació, que ja s'acosta al 0% interanual excloent-ne lloguers i en què es vol anticipar al mercat, per evitar haver de tornar a baixar els tipus fins a nivells negatius.

Mentrestant, la Xina va enviar senyals clars d'un gir cap a una política monetària més laxa. El Banc Popular de la Xina preveu retallar els tipus d'interès i reduir el coeficient de reserves obligatòries per estimular el crèdit i el consum. Tanmateix, és poc probable un escenari de moviments de tipus agressius, ja que les autoritats monetàries es mantenen limitades per l'evolució del tipus de canvi.

En definitiva, els moviments dels bancs centrals durant l'última setmana reflecteixen una dinàmica complexa entre les necessitats d'estimular el creixement econòmic, d'una banda, i controlar la inflació, d'una altra. Alguns van optar per mesures agressives per abordar desafiaments immediats, mentre que altres van prioritzar un enfocament més gradual i cautelós. A mesura que l'any arriba a la fi, el panorama global segueix marcat per un delicat equilibri entre els riscos econòmics i les prioritats de política monetària.

Els bancs centrals continuaran sent els protagonistes aquesta setmana, amb diverses reunions de les autoritats monetàries en les principals economies i mercats emergents. Als Estats Units, l'atenció estarà posada en la reunió de la Reserva Federal. S'espera que la institució redueixi la taxa de fons federals en 25 punts bàsics i la porti a un rang entre el 4,25% i el 4,50%, en línia amb les expectatives del mercat. Encara que les últimes dades publicades han mostrat una economia resistent, amb un sòlid creixement del consum i un mercat laboral robust, els responsables de la Fed han assenyalat que el ritme de futures retallades probablement serà més lent. Així mateix, s'anticipa que les projeccions del Comitè per a 2025 reflecteixin menys retallades de tipus del que preveu el mes de setembre, possiblement només dos o tres moviments addicionals. Això subratlla un enfocament més prudent, atesa la resistència a la baixa que ha mostrat la inflació durant els últims mesos.

Al Regne Unit, el Banc d'Anglaterra probablement mantindrà els tipus d'interès en el 4,75%. Encara que les últimes dades d'activitat al país han estat decebedores, la retallada de tipus implementada al novembre és molt recent, i els membres del Comitè semblen afavorir un ritme trimestral en les baixades de tipus. Tanmateix, persisteixen discrepàncies i alguns membres es podrien inclinar per una nova retallada al desembre, pels riscos creixents que afecten l'activitat econòmica al país.

Al Japó, el banc central s'enfrontarà a una decisió crítica. Encara que s'espera que mantingui els tipus sense canvis, el focus estarà en la seva revisió de la política monetària a llarg termini, que podria justificar la normalització gradual en les taxes d'interès per a 2025.

En definitiva, aquesta setmana serà crucial per avaluar la trajectòria de la política monetària global. Els bancs centrals semblen estar adoptant estratègies diferenciades: mentre alguns s'enfoquen a mantenir una alta gradualitat, altres s'enfronten a pressions internes i externes per ajustar la seva política amb més rapidesa.

En l'àmbit polític, a França, el president Macron va nomenar el centrista François Bayrou com a nou primer ministre. Bayrou s'enfronta el desafiament de formar un govern que, en el millor dels casos, comptaria amb el suport d'una coalició minoritària. En les últimes hores, l'agència Moody’s va rebaixar la qualificació creditícia del deute francès fins a Aa3, des de Aa2, tres nivells per sota de la qualificació màxima. L'agència va justificar la seva decisió en la percepció que hi ha molt poques probabilitats que el pròxim govern pugui reduir de manera sostenible els actuals dèficits fiscals.