17/06/2024

Els resultats de les eleccions europees del cap de setmana passat semblaven estar molt en línia amb les enquestes: el Parlament Europeu va girar cap a la dreta, en especial cap als partits de dreta nacionalista, euroescèptics i populistes. Per part seva, el partit centrista, els Verds i l'Esquerra en general, van obtenir pitjors resultats que el 2019. Tanmateix, atès que el partit de l'actual presidenta de la Comissió Europea va continuar sent el més votat, no semblaven probables profunds canvis polítics.

Tanmateix, el terratrèmol es va produir quan, en resposta al pobre acompliment del seu grup polític a costa del partit Agrupació Nacional de Marine Le Pen, el president francès va convocar eleccions parlamentàries anticipades, que se celebraran entre el 30 de juny i el 7 de juliol. Les enquestes inicials suggereixen tant la possibilitat d'una majoria absoluta d'Agrupació Nacional, com la d'un parlament sense majoria.

Tot i que hi ha indicis que el partit de Le Pen ha moderat algunes de les seves posicions més controvertides, com la d'impulsar un referèndum de sortida de la zona euro, persisteixen les preocupacions al voltant de la seva postura en matèria fiscal, especialment tenint en compte que França està a punt d'entrar en un procediment de dèficit excessiu. Un govern liderat per Agrupació Nacional podria posar a prova el nou marc fiscal de la Unió Europea, cosa que va tenir un reflex immediat en el comportament dels actius financers del país.

D'aquesta manera, les turbulències polítiques es van acarnissar amb els mercats europeus de renda variable, que van viure la seva pitjor setmana des del setembre de 2022 i van caure entorn del 4%. El sector financer es va emportar la pitjor part, pel deteriorament dels mercats de deute a França i la perifèria, o els temors que un govern del partit Agrupació Nacional podria impulsar un impost a la banca i en general una menor disciplina fiscal.

El sector industrial i el de consum discrecional també van mostrar molta debilitat, en aquest cas per la decisió de la Comissió Europea d'incrementar els aranzels als vehicles elèctrics xinesos, cosa que obre la porta a les represàlies comercials del gegant asiàtic.

Als Estats Units, el panorama va ser molt diferent. Una bona dada d'inflació de maig va impulsar novament a l'alça l'SP 500, que es va anotar un 1,5% de pujada setmanal, marcant quatre màxims històrics consecutius fins a tancar amb caigudes marginals en la sessió de divendres passat.

Mentrestant, les gegantines companyies tecnològiques van tornar a liderar la setmana borsària estatunidenca. Tant Nvidia com Apple van registrar alces setmanals d'entre el 8 i el 9 per cent, afegint entre les dues prop de sis-cents mil milions de dòlars de capitalització borsària a l'índex, l'equivalent a la capitalització total de l'IBEX 35.

Pel que fa als mercats de renda fixa, les rendibilitats del deute públic dels Estats Units i d'Alemanya es van relaxar amb claredat la passada setmana, en resposta a una inflació més suau de l'esperat als Estats Units i a alguns senyals de debilitat econòmica a un costat i a l'altre de l'Atlàntic.

Tanmateix, el més cridaner de la setmana van ser les fortes alces que van experimentar les primes de risc perifèriques i el gran repunt del diferencial de rendibilitat entre el deute francès i l'alemany. La prima de risc francesa es va ampliar gairebé 30 punts bàsics, màxims des de l'any 2017. A Espanya, la prima de risc es va ampliar en 21 punts bàsics, fins al 0,93%, mentre que a Itàlia va pujar 23 punts bàsics, fins a l'1,57%.

I què podem esperar d’ara endavant? 

La història ens demostra que els episodis d'inestabilitat política solen ser de curta durada als països desenvolupats. Encara que en les setmanes vinents la publicació d'enquestes i les informacions periodístiques poden mantenir elevada la volatilitat, creiem que els resultats electorals a França no suposaran un canvi profund en la governabilitat de la zona euro.

D'altra banda, creiem que l'enfocament de diversificació ha de continuar guiant el nostre posicionament i mantenim una visió constructiva sobre els actius financers mundials, que en l'escenari d'aterratge econòmic suau que esperem haurien de mantenir-se raonablement ben suportats.