21/10/2024

No hi ha dubte que, fins ara, l'últim trimestre de l'any ha estat bo. Encara que l'estímul econòmic a la Xina i la futura flexibilització monetària del BCE continuen sent una mica incerts, aquests aspectes es veuen contrarestats per les dades nord-americanes, que continuen apuntant a una extraordinària resistència econòmica a l'altre costat de l'Atlàntic. Les vendes detallistes de setembre, publicades aquesta setmana, en van ser un bon exemple.

Amb l'aterratge suau en ment i les grans esperances d'un futur brillant impulsat per la intel·ligència artificial, els mercats d'accions mundials van aconseguir nous guanys setmanals i l'índex S&P-500 va tornar a assolir cotes històriques. D'altra banda, la volatilitat implícita dels mercats de renda variable, que s'havia mantingut en nivells relativament alts des de les turbulències del mes d'agost, es va relaxar amb més claredat, mentre que els diferencials de crèdit de més qualitat van caure al seu nivell més baix en gairebé vint anys. Els preus del petroli es van desplomar després de la notícia que Israel no atacaria les instal·lacions nuclears o petrolieres iranianes, cosa que, al seu torn, va portar a un ajust a la baixa en les expectatives d'inflació mundials.

Durarà, aquesta meravellosa calma? Tot i que és possible, n'hem de tenir certs dubtes. Tenim a tocar les eleccions presidencials estatunidenques, i la forta apreciació del dòlar de les últimes setmanes és indicativa que els inversors no estan ignorant per complet aquesta data tan important del mes de novembre. A més, també s'apropen altres esdeveniments importants, com les eleccions al Japó el cap de setmana vinent, l'esperat pressupost del Regne Unit i les reunions del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional i del Politburó de la Xina a fins d'octubre o principis de novembre. Per tant, la volatilitat podria repuntar significativament en resposta a aquestes cites crucials o a l'encara desconeguda resposta militar d'Israel a l'atac amb míssils de l'Iran.

Mentrestant, en repassar els esdeveniments de l'última setmana, l'esperada compareixença del ministre de finances xinès, en què els inversors estimaven que per fi es podrien donar detalls i xifres dels estímuls anunciats, va ser decebedora, ja que aquests detalls no van arribar. De la mateixa manera, més endavant de la setmana, el Ministeri de l'Habitatge xinès va anunciar més suport financer a projectes d'habitatges inacabats. No obstant això, els valors immobiliaris a la Xina no van reaccionar en positiu a aquests anuncis, en estimar que no aborden els problemes estructurals d'excés d'oferta.

En general, s'han refredat les expectatives que estiguem davant d'un estímul fiscal de grans proporcions i sembla més probable que les mesures que s'acabin anunciant siguin d'una magnitud moderada. Així mateix, el llenguatge utilitzat pels funcionaris no fa pensar que l'estímul inclogui suport directe al consum. Mentrestant, encara que les dades d'activitat de setembre van sortir per damunt de l'esperat, no canvien en el que és substancial l'escenari de fons de l'economia del gegant asiàtic, que es veu sotmesa a una significativa debilitat del consumidor, per la incertesa del panorama econòmic i per la seva elevada exposició al mercat immobiliari.

En l'àmbit dels bancs centrals, les autoritats monetàries europees estan començant a fer un gir a la seva política monetària, en resposta al decebedor escenari d'activitat. Com s'esperava, el Banc Central Europeu va emprendre la seva segona retallada consecutiva de 25 punts bàsics, després d'observar sorpreses negatives en les dades d'activitat i inflació. Tanmateix, com també s'esperava, el missatge de cara al futur no ha canviat, cosa que implica que no hi ha un compromís previ per a les reunions posteriors. Avui dia, el consens estima una nova retallada al desembre, tot i que es dona per feta certa probabilitat que el BCE acceleri fins als 50 punts bàsics en aquesta reunió. El flux de dades macroeconòmiques entrants serà crític per poder reforçar o descartar aquesta possibilitat.

Dijous passat, l'IPC final de setembre a l'eurozona es va revisar a la baixa fins a l'1,7% interanual i els detalls suggereixen que la inflació subjacent dels serveis finalment està disminuint. De la mateixa manera, el Banc d'Anglaterra també podria accelerar el seu ritme de retallades, després de la recent evolució de la inflació i els senyals de moderació salarial.

En canvi, les dades publicades als Estats Units continuen donant marge a la Reserva Federal per anar més a poc a poc, reduint el ritme de baixada de tipus a 25 punts bàsics al novembre i saltant-se fins i tot alguna reunió més endavant. En efecte, les vendes detallistes de setembre apunten al fet que el creixement americà podria accelerar-se durant el tercer trimestre, fins a nivells pròxims al 3,5% en taxa anualitzada i amb un fort efecte d'arrossegament per al quart trimestre. A més, aquestes dades reforcen la visió que el consumidor estatunidenc continua sent un gran suport per al creixement del país, ajudat per uns fonaments que segueixen sent molt favorables en termes agregats.