09/09/2024

L'estacionalitat adversa del setembre va arrencar amb força i l'índex MSCI mundial va tancar la seva pitjor setmana des del setembre de 2022. El setembre ens ha deixat feblesa borsària els quatre darrers anys, incloent-hi el darrer any electoral als Estats Units. El 2024, amb unes eleccions que es presenten especialment incertes a l'altra banda de l'Atlàntic, els riscos econòmics i polítics van mantenir en situació d'alerta els inversors.

Durant la setmana passada, però, el temor de desacceleració de la primera economia del planeta va ser el clar protagonista i l'aversió al risc es va estendre per una multitud d'actius financers, va penalitzar els valors més exposats al cicle econòmic i va beneficiar els que tenen característiques defensives.

D'aquesta manera, els inversors en renda fixa van descomptar retallades més ràpides dels tipus d'interès dels bancs centrals i els rendiments dels bons del tresor van tocar el seu nivell més baix des de 2022. Les primeres matèries també van emetre senyals d'advertiment sobre les perspectives per al cicle de consum i inversió. Així, el petroli ha esborrat tots els seus guanys del 2024, mentre que el preu del coure ha caigut en 13 de les darreres 16 setmanes.

En general, la darrera setmana ens va recordar l'episodi de turbulències del començament d'agost, quan els primers indicis de feblesa del mercat laboral americà van fer que els rendiments dels bons i les accions es desplomessin en una tempesta de volatilitat, que va desaparèixer tan ràpidament com havia aparegut. Els moviments de la darrera setmana reflecteixen el mateix conjunt de preocupacions que van impulsar la primera caiguda i els inversors temen que l'economia més gran del món no llisqui pel pendent de la recessió, i la Reserva Federal ja no tingui marge de maniobra per aturar-la, tenint en compte el retard amb què opera la política monetària sobre l'economia real.

El catalitzador del nerviosisme va tornar a ser el mercat laboral. Així, l'informe de treball estatunidenc d'agost va mostrar una nova desacceleració de la contractació. Es van agregar un total de 142.000 noves nòmines, xifra que es va situar per sota de la previsió de 165.000 que feia anar el consens. Addicionalment, la creació d'ocupació de juliol es va revisar a la baixa des de 114.000 llocs de treball fins a 89.000.

No obstant això, altres aspectes de l'informe de treball van ser més constructius i es van incrementar lleugerament les hores setmanals treballades a l'agost. A més, en un context en què el salari mitjà per hora de treball va augmentar a un ritme mensual del 0,4%, després de moderar-se al 0,2% al juliol, es va palesar un cert poder de negociació dels treballadors. La taxa de desocupació es va moderar en línia amb l'esperat fins al 4,2%, des del 4,3% registrat al juliol.

En general, sembla clar que el mercat laboral es continua refredant, tot i que sense emetre senyals convincents que siguem en l'avantsala d'un deteriorament econòmic significatiu, fet que requeriria una retallada de tipus de 50 punts bàsics en la reunió de la Reserva Federal de setembre. En aquest sentit, és important destacar que tampoc no observem indicis de cap moviment d'aquesta magnitud en les comunicacions de la institució. Així, després de la publicació de l'informe de treball, el president de la Fed de Nova York, John Williams, va indicar que les dades eren consistents amb la flexibilització gradual del mercat laboral que va començar a produir-se fa alguns mesos i va reiterar la seva perspectiva que avancem cap a un escenari de creixement sòlid, amb una taxa de desocupació al voltant dels nivells actuals i una desinflació addicional.

Durant els darrers dies, a més, es van succeir els problemes per al sector tecnològic i l'índex de semiconductors de Filadèlfia va perdre més d'un 12% del seu valor en el transcurs de la setmana, la seva caiguda setmanal més acusada des del març de 2020, en plena irrupció de la pandèmia. Els problemes del sector es van plasmar en la cotització de Nvidia, que va caure gairebé 14% durant la setmana. L'empresa, que venia de patir la mala acollida dels seus beneficis trimestrals, es va trobar un seguit d'obstacles addicionals, com ara la notícia que la justícia estatunidenca ha demanat informació a la companyia en el marc d'una investigació contra el monopoli. Per descomptat, la política comercial que es derivaria d'una potencial victòria de Trump en les eleccions, també va ser un llast per a la indústria de semiconductors.

Fet i fet, els principals índexs de referència mundials han començat el setembre amb un to molt baixista i han retallat pràcticament la meitat del moviment de recuperació produït des dels mínims del passat 5 d'agost. La por d'un ràpid refredament del mercat laboral als Estats Units va marcar l'evolució dels preus durant la setmana i va tornar a desvetllar els fantasmes d'agost. En aquest sentit, les pròximes referències macroeconòmiques seran clau i creiem que haurien de contribuir a tranquil·litzar els inversors respecte del camí de refredament econòmic ordenat en la principal potència econòmica mundial.