3/2/2025

La setmana va estar marcada per una combinació de factors tecnològics, econòmics i geopolítics que van sacsejar els mercats financers i van reforçar la incertesa sobre la direcció de la política monetària global.

Dilluns, el sector tecnològic va liderar les caigudes en els mercats borsaris mundials, amb un retrocés del 3% en el Nasdaq 100 i una pèrdua de capitalització històrica per a Nvidia, que va veure com s'evaporaven 600.000 milions de dòlars en un sol dia. La raó darrere d'aquest moviment va ser la irrupció d'una startup xinesa, DeepSeek, la tecnologia en intel·ligència artificial de la qual sembla competir amb els models més avançats d'OpenAI, però a un cost significativament inferior. Aquesta notícia va reconfigurar la narrativa al voltant de la IA, un sector que fins ara semblava dominat per les grans tecnològiques estatunidenques, capaces de suportar els elevats costos d'entrenament d'aquests models. La possibilitat que la barrera d'entrada en aquest sector es redueixi dràsticament planteja dubtes sobre la sostenibilitat del creixement d'aquestes companyies i posa en qüestió les valoracions que han justificat el seu impressionant ral·li borsari durant els últims mesos.

L'impacte de DeepSeek no es va limitar al mercat. La seva irrupció va generar inquietud a Washington, ja que les restriccions imposades a la Xina en l'accés a xips avançats no han evitat que el país asiàtic aconsegueixi avenços significatius en IA. Si DeepSeek aconsegueix mantenir la seva competitivitat sense accés a la tecnologia estatunidenca, això podria forçar l'administració a endurir encara més els controls d'exportació i a buscar noves formes de frenar el desenvolupament tecnològic xinès. La resposta de les autoritats serà crucial en els propers mesos, ja que qualsevol mesura addicional podria agreujar la tensió comercial i afectar la indústria global de semiconductors.

Mentre el mercat digeria l'impacte de la disrupció tecnològica, la Reserva Federal va reafirmar la seva postura que no té pressa a retallar els tipus d'interès, malgrat la moderació de la inflació. Jerome Powell va destacar que l'economia segueix mostrant fortalesa, fet que va quedar ratificat quan es va publicar el creixement del PIB del quart trimestre als Estats Units, que va créixer un 2,3% en taxa trimestral anualitzada, impulsat per un consum privat sòlid. Amb un mercat laboral resilient i una inflació que, tot i que en descens, encara està per sobre de l'objectiu del 2%, la Fed considera que no és prudent flexibilitzar de forma addicional la política monetària. Res estrany, d'altra banda, si tenim en compte el creixement del 2,8% que va experimentar la major economia del planeta el 2024.

El contrast amb Europa és evident. Mentre als Estats Units l'atenció segueix posada a controlar la inflació, el Banc Central Europeu va optar per una postura més acomodatícia davant la debilitat del creixement. L'eurozona va tancar el quart trimestre amb un creixement nul, reflectint l'estancament de les seves principals economies. Alemanya va tancar el seu segon any consecutiu amb caigudes al PIB, França va registrar una lleugera contracció en el creixement trimestral i l'activitat a Itàlia amb prou feines va mostrar signes d'expansió. La inflació, per part seva, ha seguit moderant-se, i això ha permès al BCE tornar a abaixar els seus tipus d'interès 25 punts bàsics. Aquest camí de retallades podria continuar durant els propers mesos, amb l'objectiu d'evitar una desacceleració prolongada. La divergència entre la Fed i el BCE ha enfortit al dòlar davant l'euro, un moviment que, per bé que pot elevar els costos d'importació a l'eurozona, també millora la competitivitat de les seves exportacions en mercats internacionals, un factor clau per a economies exportadores com Alemanya.

A la incertesa monetària s'hi va afegir la política comercial, ja que l'administració Trump va anunciar la imposició d'aranzels del 25% a les importacions procedents del Canadà i Mèxic a partir de l'1 de febrer. Els productes xinesos, per part seva, es van carregar amb un altre aranzel del 10%, i van revifar les tensions comercials des del punt de vista global. Per bé que la mesura es justifica oficialment per les preocupacions sobre immigració i seguretat nacional, la lectura del mercat és que es tracta més aviat d'una tàctica de negociació. Tanmateix, la incertesa ha augmentat per tal com ja s'han anunciat represàlies comercials per part del Canadà i Mèxic, mentre que la Xina ha promès contramesures encara no especificades. Qualsevol moviment que augmenti les probabilitats d'una guerra comercial oberta entre les dues grans economies del món, podria desfermar conseqüències impredictibles per al comerç global.

Òbviament, aquesta tensió s'està traslladant als mercats financers en l'arrencada de la setmana actual, ja que l'amenaça d'escalada comercial podria generar disrupcions en les cadenes de subministrament i afectar la inflació als Estats Units. A més, la retòrica proteccionista penalitza les expectatives de creixement econòmic per al 2025, i això posa en perill la narrativa d'aterratge econòmic suau.

En definitiva, la setmana va deixar clar que l'entorn d'inversió continua sent complex i altament dinàmic. La irrupció de DeepSeek ha afegit un factor nou d'incertesa en el sector tecnològic, que podria patir una pressió addicional en determinats models de negoci si els inversors comencen a qüestionar les seves altes valoracions. La divergència entre la Fed i el BCE planteja desafiaments per als mercats de renda fixa i divises, i la política comercial de Trump continua sent una font de volatilitat global. En aquest context, els inversors hauran de continuar atents a les dades econòmiques clau i als moviments dels bancs centrals per ajustar les seves estratègies en un entorn on la incertesa sembla ser l'única constant.