10/02/2025

L'estratègia geopolítica de Trump durant l'última setmana ha estat una combinació de pressió i concessió. Els seus moviments en política comercial, diplomàcia i seguretat han mostrat una tendència cap a la consolidació de la seva imatge de negociador dur, disposat a desafiar les normes establertes en el comerç internacional i la geopolítica global. La imposició d'aranzels del 25 % sobre el Canadà i Mèxic, seguida de la sobtada retirada després de concessions en seguretat fronterera i lluita contra el trànsit de fentanil, és un exemple clar del seu estil de negociació. Més que un canvi de rumb, aquest episodi suggereix que els aranzels van ser una eina de pressió des del principi, dissenyats per obtenir concessions polítiques sense generar un cost econòmic immediat.

El cas de la Xina és diferent. La imposició d'un aranzel del 10 % sobre totes les importacions xineses marca un enduriment de la guerra comercial, però també sembla una maniobra amb múltiples capes d'objectius, més enllà de millorar la balança comercial amb el gegant asiàtic, que va ser l'objectiu principal durant el primer mandat del republicà.

En primer lloc, Trump pretén reforçar el lideratge geopolític estatunidenc, enviant un senyal de fermesa a aliats i competidors globals. En segon lloc, pretén debilitar l'economia xinesa en un moment de vulnerabilitat, quan el creixement es desaccelera i Pequín està fent front a problemes estructurals en el sector immobiliari i financer. Finalment, subjau la necessitat d'assegurar la supremacia tecnològica, dificultant l'accés de la Xina a tecnologia crítica en sectors clau com el de la Intel·ligència Artificial i els semiconductors.

La resposta xinesa ha estat moderada, amb aranzels sobre productes energètics i noves investigacions contra gegants tecnològics estatunidencs, cosa que indica que les autoritats volen evitar una escalada immediata, encara que no descarten represàlies més agressives si la situació les requereix.

Europa, per part seva, està en el radar de Trump com a següent objectiu de l'estratègia comercial. En declaracions recents, ha insinuat que els aranzels sobre la Unió Europea podrien arribar "molt aviat", cosa que ha fet que alguns líders europeus comencin a considerar mesures de represàlia. La Comissió Europea ha advertit que, si els Estats Units imposen tarifes, la UE respondrà amb accions equivalents, incloent-hi possibles restriccions a les grans tecnològiques americanes. Tanmateix, Europa es troba en una posició més feble que la Xina per resistir una guerra comercial prolongada. La seva economia ja enfronta una desacceleració i una crisi industrial, especialment a Alemanya, cosa que li redueix el marge de maniobra.

En el front geopolític, Trump ha tornat a sorprendre amb la seva retòrica sobre Gaza, suggerint la possibilitat que els Estats Units prenguin el control del territori i el transformin en una mena de "Riviera del Pròxim Orient". Encara que aquestes declaracions van ser ràpidament matisades per l'administració, reflecteixen un patró característic del seu estil negociador: iniciar amb una proposta extrema per a després retrocedir a una posició més realista que encara li permeti avançar en els seus propòsits. La declaració ha servit per marcar territori en la discussió sobre la futura governança de Gaza. Tanmateix, aquesta postura augmenta la incertesa en la regió i podria dificultar les negociacions per estendre l'actual alto el foc amb Hamàs.

En el conflicte entre Rússia i Ucraïna, Trump ha deixat entreveure la possibilitat d'un pla de pau que inclouria un alto el foc abans de Setmana Santa, cosa que, si es concreta, alteraria significativament la dinàmica del conflicte. Per bé que la seva administració ha negat que hi hagi un pla formal, la mera menció d'un possible acord ha generat especulació sobre els possibles termes. Una possibilitat és que vulgui pressionar Ucraïna perquè accepti concessions territorials a canvi de garanties de seguretat per part dels Estats Units i de l'OTAN. També ha insinuat que els Estats Units podrien obtenir accés als recursos naturals d'Ucraïna com a part de qualsevol acord, cosa que encaixa amb la seva visió transaccional de la geopolítica.

En definitiva, hem d'acostumar-nos novament a la hiperactivitat comunicativa de Donald Trump, l'impacte de la qual veurem en múltiples fronts de l'economia i la geopolítica. Tanmateix, també hem d'assumir que el seu discurs ha de prendre's seriosament, però no sempre de manera literal.