27/01/2025

L'última setmana va estar marcada per la tornada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. El republicà va desplegar des del primer dia una bateria de mesures que comprenen des de comerç i fiscalitat fins a regulació. Encara que les accions inicials van ser més moderades del que molts temien, les dinàmiques fins al moment apunten a un polític exterior que utilitza les amenaces com a palanca de negociació. En el front comercial, el panorama continua sent ambigu. Trump va assenyalar la possibilitat d'imposar aranzels significatius i incloure un 10% sobre les importacions xineses com a resposta a suposades pràctiques injustes. Tanmateix, va optar per endarrerir qualsevol decisió concreta fins que es completi una revisió exhaustiva de l'estat actual de les coses, que està prevista per a l'1 d'abril. Aquesta decisió de mantenir els aranzels en suspens reflecteix tant una estratègia calculada per maximitzar les concessions dels seus socis comercials com una voluntat d'evitar impactes immediats en els mercats, especialment en un context en què la fortalesa del dòlar es podria intensificar, cosa que posaria en risc la competitivitat dels productes estatunidencs a l'estranger.

En l'àmbit fiscal, encara que hi va haver expectatives de noves retallades d'impostos, Trump no va abordar el tema durant el discurs inaugural, cosa que suggereix que aquests podrien no ser una prioritat immediata. De la mateixa manera, va assumir una postura ferma en matèria d'immigració, i va declarar una emergència nacional a la frontera sud per reforçar el control i establir una suspensió temporal de noves sol·licituds d'asil per un termini de 90 dies. A més, es va centrar en les deportacions de persones amb antecedents penals, en lloc de promoure sortides massives d'immigrants indocumentats.

A Davos, el nou president dels Estats Units va presentar una barreja d'incentius, com ara baixos impostos corporatius i mínima regulació, juntament amb amenaces aranzelàries, i va subratllar un enfocament eminentment negociador, més que ideològic. Encara que alguns líders polítics i empresarials internacionals encara expressen inquietud, sembla que hi ha una disposició general a col·laborar amb el seu enfocament "pragmàtic", que se centra a negociar acords estratègics en lloc d'implementar polítiques disruptives.

Mentrestant, els mercats financers van rebre amb optimisme la moderació inicial del president estatunidenc. Les borses van registrar noves pujades, reflectint d'aquesta manera un alleugeriment davant l'absència de moviments extrems. Tanmateix, aquest optimisme es manté condicionat per la incertesa inherent a la naturalesa impredictible de les polítiques de Trump, que podrien virar bruscament si les negociacions actuals no aconsegueixen els objectius esperats.

Durant els pròxims dies, els bancs centrals tornaran a estar en el focus del mercat. La Reserva Federal probablement mantindrà els tipus sense canvis, mentre avalua l'evolució de l'economia i els riscos inflacionistes. S'espera que el president de la Fed, Jerome Powell, mantingui un to cautelós i destaqui la incertesa econòmica.

D'altra banda, es preveu que el BCE redueixi els tipus en 25 punts bàsics, continuant el seu procés d'ajust gradual. La inflació europea mostra senyals d'estabilització i el creixement continua sent feble, especialment en economies clau com Alemanya i França. És probable que el BCE eviti proporcionar una orientació addicional sobre els pròxims moviments de política, ja que la institució s'enfronta a les incerteses derivades de la política comercial de Trump. En aquest sentit, Lagarde podria fer referència a l'impacte negatiu que tindrien els aranzels sobre el creixement econòmic de la regió, encara que el seu efecte sobre la inflació seria més incert.

Finalment, durant l'última setmana, el Banc del Japó va augmentar els tipus en 25 punts bàsics, i va mostrar més confiança a assolir el seu objectiu d'inflació del 2%. La decisió reflecteix un optimisme renovat sobre els augments salarials i la transmissió d'aquests als preus. És probable que, si l'economia evoluciona segons el que està previst, l'autoritat monetària nipona segueixi apujant les taxes de manera gradual. Tanmateix, els riscos polítics, com ara la influència de les tarifes de Trump o la volatilitat en els mercats de divises, podrien endarrerir aquestes accions.

Sense abandonar la regió asiàtica, la Xina està en una posició cautelosa davant les amenaces aranzelàries del nou llogater de la Casa Blanca. Encara que la probabilitat d'aranzels immediats és baixa, l'enfocament negociador de l'administració estatunidenca deixa oberta la possibilitat de noves tensions. Durant el Fòrum Econòmic Mundial, es va destacar l'interès de Trump a visitar la Xina durant els seus primers 100 dies, cosa que suggereix una inclinació cap a la cooperació inicial. Tanmateix, les experiències de la primera guerra comercial entre ambdós països mostren que els conflictes podrien intensificar-se ràpidament si les negociacions fracassen.

En resum, l'escenari global per a 2025 està definit per la interacció de polítiques pragmàtiques i estratègies de negociació que reflecteixen la cerca d'avantatge competitiu en un món de creixents incerteses. Mentre que aquesta dinàmica podria generar oportunitats en sectors específics, també amplifica els riscos per als mercats globals. La capacitat dels actors econòmics i polítics per navegar enmig d'aquests reptes determinarà en gran manera el curs de l'economia mundial durant els pròxims mesos.