Quan penses a canviar, és que ja estàs canviant

Els fons d'inversió són institucions d'inversió col·lectiva que tenen com a objectiu captar les aportacions d'un nombre variable d'inversors (denominats partícips), per gestionar-les amb l'objectiu d'obtenir un benefici amb una adequada diversificació del risc.

Aquests fons d'inversió poden ser nacionals (si es domicilien a Espanya) o internacionals (si es domicilien fora d'Espanya).

En particular, tots els fons internacionals que comercialitzem des de BBVA i que trobaràs al nostre web són fons domiciliats en països la Unió Europea.

El funcionament és força senzill. L'inversor tria el fons d'inversió i en compra les participacions.

Què és el valor liquidatiu del fons d'inversió?

És el resultat de dividir el patrimoni del fons entre el nombre de participacions en circulació en cada moment.

Què són la subscripció i el reembossament d'un fons d'inversió?

Qualsevol inversor pot comprar i vendre participacions, en qualsevol moment. La compra de participacions en un fons d'inversió s'anomena subscripció; la venda de participacions (tant si és total com parcial), per part seva, es coneix com a reemborsament. Per “fer-lo efectiu”, BBVA posa al teu abast tota l'operativa amb fons d'inversió des del web, l'app o qualsevol de les nostres oficines.

Per tant, a mesura que els inversors compren i venen participacions, el patrimoni del fons anirà pujant o baixant. A més d'això, les oscil·lacions del valor de mercat dels actius en què inverteix el fons poden donar resultats positius o negatius, fent que el patrimoni creixi o disminueixi, i en conseqüència el valor liquidatiu del fons patirà igualment oscil·lacions a l'alça o a la baixa.

Es pot invertir, entre d'altres (segons els actius que es triïn), en:

• Fons d'inversió de renda fixa: inverteix en actius de renda fixa (com ara bons o actius del tresor). La seva rendibilitat és inferior als de “renda variable” (i també ho és el risc que s'hi assumeix).
• Fons d'inversió de renda variable: inverteix en actius de renda variable (com ara les accions). La seva rendibilitat, en la majoria dels casos, és superior que la dels anteriors (renda fixa), igual que el seu “risc”.
• Fons d'inversió de renda mixta: inverteix en actius de renda fixa i renda variable, la qual pot variar en percentatge.

També es pot optar per:

• Fons d'inversió immobiliària: inverteixen en valors i actius financers.
• Fons d'inversió mobiliària: inverteixen en immobles urbans (amb l'objectiu principal de “treure” un rendiment del seu lloguer).
• Fons d'inversió monetària: inverteixen, a curt termini, en una moneda determinada, cosa que implica, habitualment, poc risc i una liquiditat dotada d'una certa “estabilitat”.
• Fons d'inversió en primeres matèries: inverteixen en primeres matèries, com el petroli, el cotó o el sucre. No són usuals a Espanya

Quins altres fons d'inversió hi ha?

A més dels fons d'inversió que s'han explicat en l'apartat anterior, hi ha altres tipologies, per exemple basades en la gestió del fons (activa, passiva o de multigestió) o en els beneficis que s'aconsegueixin (de repartiment o de capitalització).

Obrir un fons d'inversió, ja sigui nacional o internacional, és una bona solució per buscar rendibilitat d'uns diners que tinguis i no estiguis utilitzant. A més, invertir en fons té altres avantatges, que t'expliquem tot seguit:

• Diversificació: un fons d'inversió els permet repartir els diners en diferents actius, sectors o mercats (amb diferents comportaments). D'aquesta manera, en cas que algun generi pèrdues, aquestes es poden arribar a compensar amb els guanys que obtinguin els altres.
  
• Accés a, pràcticament, qualsevol mercat: tenen la possibilitat d'invertir en mercats que, en molts casos, no estarien al seu abast si “operessin” de forma individual.
  
• Productes adaptats al seu perfil: com que hi ha una tipologia de fons d'inversió molt variada, és més fàcil que trobin els productes que s'adaptin al seu perfil, tant si aquest és conservador com si estan disposats a assumir més risc.
• Gestió d'un professional: invertint en fons d'inversió, confiaran una part dels seus estalvis a un equip professional, que analitzarà el mercat a la recerca d'oportunitats de generar la màxima rendibilitat a les seves aportacions. A canvi, i cal tenir-ho en compte, l'inversor ha de pagar unes comissions que estan recollides en la informació del fons (i sempre dins els límits màxims que fixa la llei). D'una banda, es cobra la comissió de gestió i dipositària, que es carreguen directament al fons (per la qual cosa resten valor al patrimoni del fons, reduint la rendibilitat per a l'inversor) i de l'altra (i només en alguns fons), la gestora pot cobrar directament al partícip comissions per la subscripció o el reemborsament de les participacions.

Són 3 les figures clau d'un fons d'inversió:

• Partícip: persona que inverteix en un fons d'inversió. 
• Societat gestora: inverteix el capital aportat pels partícips en els diferents actius financers que constitueixen la cartera del fons (renda fixa, renda variable, derivats, dipòsits bancaris…). La societat gestora del fons és responsable d'elaborar un fullet en què es recullen les característiques del fons. 
• Entitat dipositària: s'encarrega de la custòdia del patrimoni del fons i assumeix el control de l'activitat de la gestora, en benefici dels partícips.

Un dels grans avantatges dels fons d'inversió és la seva fiscalitat. El partícip d'un fons d'inversió només tributarà quan reembossi les participacions. En aquest moment es genera un rendiment que, fiscalment parlant, es considera un guany o una pèrdua patrimonial i que s'ha d'integrar en la base imposable de l'estalvi en l'IRPF.

A més, el traspàs entre fons (que comporta, en tots els casos, el trasllat de la inversió que s'havia fet en un fons d'inversió en concret a un altre de diferent) està exempt de tributació, és a dir, si reemborses (vens) les participacions d'un fons reinverteixes (compres) en un altre fons. Les possibles plusvàlues obtingudes no estan sotmeses a tributació. Hi ha dues despeses que es poden deduir: les despeses associades a la subscripció i al reembossament de participacions. Tingues en compte que aquí pots conèixer més detalls sobre la fiscalitat dels fons d'inversió.

En resum, els fons d'inversió són instruments molt atractius per als inversors individuals, atès que faciliten l'accés a mercats que en altres casos no estarien al seu abast i ajuden a una bona planificació financera gràcies als seus avantatges fiscals.

Tenint en compte que la rendibilitat d'un fons d'inversió no està garantida, un fet que sempre cal saber, dependrà, en bona part, del tipus de fons que es triï i, per tant, del risc que s'assumeixi (amb l'elecció que es faci). Tots dos, i en tots els casos, se sustenten sobre el perfil de l'inversor (factor que també influirà en la rendibilitat), que pot ser:

• Conservador: ofereixen una rendibilitat moderada, amb una volatilitat baixa, és a dir, hi ha poques possibilitats que es desviï de la rendibilitat que s'espera aconseguir. Són els adequats per a inversors que prioritzen el fet de mantenir el valor de la seva inversió.
• Decidit: aspiren a oferir una rendibilitat més alto, però, això sí, estan exposats a una volatilitat superior en els seus resultats. Partint d'això, són els fons d'inversió que es recomanen als inversors que pensen a estalviar ‘a llarg termini’.
• Moderat: el seu objectiu és que l'inversor obtingui un equilibri entre l'estabilitat en la seva inversió i el creixement patrimonial que en pugui obtenir, i per això el risc que s'assumeix és “mitjà”.

Com es calcula aquesta rendibilitat d'un fons d'inversió?

Per calcular la rendibilitat que té el fons d'inversió mateix, s'ha de dividir el que s'hi ha invertit entre el total de participacions. S'obté, tal com ja hem avançat al començament de l'article, el ‘valor liquidatiu’. Tot seguit, i introduint el factor del temps, s'ha de comparar el valor liquidatiu del fons a l'inici (data de subscripció) i al final (data de reemborsament), i això ens donarà un tant per cent que representa la rendibilitat del que s'ha invertit. 

Les comissions més “habituals” dels fons d'inversió són:

• Comissió de gestió: el seu cobrament el fa la gestora, amb motiu de la compra o venda dels actius que integren el fons.
• Comissió de dipòsit: el seu cobrament el fa el banc, o el dipositari corresponent, per ‘salvaguardar’ les inversions del fons.

Totes dues es dedueixen del valor liquidatiu del fons d'inversió, ja que s'hi carreguen directament.

• Comissió de subscripció: és la que es carrega, en alguns casos i a favor de la gestora, per la subscripció d'un fons.
• Comissió de reemborsament: igual que l'anterior, la pot cobrar la gestora, en aquest cas, quan es reemborsen els diners del fons d'inversió. 

Totes dues es carreguen al partícip en el moment de l'“acció”, en forma de percentatge i sobre l'import que se subscriurà o reemborsarà, i es dedueixen d'aquest.